1ra setmana

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

Crec que no existeix un model ideal de tipus de mestre ja que, pot haver-hi dos mestres que fan bé la seva feina i que són totalment diferents entre sí. Així doncs, no puc fer una definició de com ha de ser un mestre ideal sinó que diré les coses que vull complir per ser un bon docent.

Primerament vull dir que aquesta professió ha de ser vocativa, és a dir, l’ha de fer perquè realment t’agrada. Jo, personalment, des de que tinc records sempre he volgut dedicar-me al món de l’ensenyança que ben bé podria dir de l’aprenentatge ja que a vegades aprens més coses dels infants que coses podries ensenyar. I aquesta és una altra qualitat que han de tenir els mestres, saber aprendre dels infants.

Segons el meu criteri, un mestre també ha de ser un gran motivador, despertant la curiositat, interès i les ganes d’aprendre dels infants. Donant les eines necessàries per que els infants formin els seus propis aprenentatges. El mestre o la mestra, ha de provocar conflictes cognitius els qual la seva solució provoqui l’adquisició no nous coneixements.

Un bon mestre mai ha d’oblidar que el joc és peça fonamental del desenvolupament infantil i que, per això el nens aprenen sobretot amb el joc. Aprendre ha de ser una cosa lúdica.

Els mestres, mai podem tenir la resposta a totes les preguntes, no tenim la veritat irrefutable de tot, però si hem de donar eines perquè els infants puguin enriquir-se i cerca resposta a les seves inquietuds i interessos. És per això, que el mestre ha de treballar a partir de les curiositats dels infants.

Hem d’evitar caure en la rutina, per això hem de cercar noves propostes de joc i de metodologies innovadores i que causi interès als infants. Per això, crec que una de les coses més importants que ha de tenir un educador és l’autoavaluació, per tal de millorar la nostra pràctica educativa i ser cada vegada més competents. Ja que, al igual que per als infants, hem d’entendre l’error com una font d’aprenentatge.

En quant al perfil d’un mestre de 0-3 i el d’un mestre de 3-6, no són molt diferents, el dos han de ser la figura d’afecte que doni seguretat als infants, respectant els ritmes individuals de cada infant, motivant-los... en definitiva, han de tenir, segons els meu criteri les característiques esmentades més amunt.

Al centre on vaig fer les pràctiques vaig poder veure com treballaven diferents tipus de metodologies de diferents mestres. Totes les educadores del centre eren diferents entre sí però en general totes hem varen parèixer bones professionals. Vaig poder aprendre molt d’aquestes educadores. Una de les coses que he entès, és que l’equip de docents ha de ser una gran família, treballant sempre de forma conjunta i intercanviant opinions.

Crec que la meva concepció de mestre ha canviat des de que vaig començar el cicle formatiu fins ara, entenent poc a poc que és realment un mestre d’Educació Infantil. També sé, que aquest concepte l'aniré ampliant al llarg de la meva vida professional. 

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En quant a les competències crec que s’han d’anar adquirint poc a poc i que moltes d’elles són fruit de l’experiència. I, aquesta només s’aconsegueix treballant. Per això, una de les que podria considerar que he de millorar és la de informar i sobretot implicar als pares al a procés educatiu dins el centre docent. Crec que el tractament dels pares és el més difícil d’aquesta professió. Una altra que puc valorar negativament és l’ús de tecnologies de la informació, ja que personalment no és el que més m’agrada, però sé que poc a poc aniré adquirint aquesta competència.

De les competències que puc valorar positivament hi ha la del treball en equip, que considero què és essencial en el món docent i que he après gràcies a la gran quantitat de treballs en grup que hem fet al grau i sobretot al cicle formatiu. Crec que sempre hem d’estar oberts a aprendre del altres i només és pot aconseguir treballant de forma conjunta. Una altra competència positiva de la de organitzar situacions d’aprenentatge, ja que és una cosa que s’ha treballat bastant al llarg de la meva formació des del cicle formatiu.

LES MEVES PORS

- Quan començ a pensar en com serà el meu primer dia de feina com a docent quan acabi el grau, em sorgeixen multitud de preguntes, entre elles, les que més m’angoixen són:

-         -  Com serà la relació amb les famílies? Sabre ajustar-me a les seves expectatives?

-       -    Com serà el meu lligam amb els infants?

-        -   Afectarà que sigui un home en una professió preferentment femenina?

-         -  Sabre ajustar les activitats al moment evolutiu de cada infant?

-          - Sabre donar resposta a totes les necessitats dels infants?

-         -  M’integraré positivament dins l’equip docent?

-          - Sabre posar el límits necessaris als infants?

-          - Com evitaré caure en la rutina?

-         -  Que faré si els infants no responen a les activitats que presenti?

-     - Sabré cercar estratègies per a cada moment per tal de que els infants arribin a desenvolupar les seves competències?

D’aquestes preguntes, és important trobar la resposta. En molts casos, la resposta serà la pròpia experiència i l’intercanvi d’aquesta entre els companys. Ara intentaré donar resposta a 3 de les preguntes anteriors:

-          - Afectarà que sigui un home en una professió preferentment femenina?

L’experiència a les pràctiques del cicle formatiu em diu que no. Ja que vaig arribar amb por per aquest motiu. Pensava que tant les educadores com els pares mirarien malament que jo estigués allí. Però tot això va desaparèixer molt ràpid, ja que em vaig sentir molt recolzat i, inclús es veia positiu que jo volgués entrar en aquest món, ja que és una mirada diferent. Tot i això, crec que per les pràctiques de 3-6 tornaré a tenir aquesta angoixa.

-          - Que faré si els infants no responen a les activitats que presenti?

 Crec que si això passa, ho he d’afrontar com un aprenentatge ja que, m’ajudarà a millorar la meva tasca docent per tal de que això no torni a passar. Penso que no hem de tenir por al fracàs que aquest precisament és el que ens ensenya.

-      -     Com evitaré caure en la rutina?

Els educadors hem de ser investigadors, és a dir, hem d’estar de manera constant buscant noves vies, noves estratègies, noves metodologies... per tal de no caure en la rutina. Si tenim clar això, no hem de tenir por.

COM SÓN ELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL?

 

 

El centre on vaig fer les pràctiques és el de Ca’s Serres a Eivissa. El centre era vell en quant a instal·lacions però personalment m’agradava molt, ja que, els espais eres els adients.

Hi havia una entrada amplia amb una zona per cotxets (1), després trobàvem el hall que l’utilitzàvem per fer la benvinguda quan els infants arribàvem a l’escoleta de 8:00 a 9:00. Hi havia una zona amb matalassos i un mòdul (2). A l’esquerra estaven el despatx i sala de reunions (3) i els banys pels treballadors amb vestidors (4). Hi havia un gran pati interior (6) i seguidament el menjador que també havia de fer la funció de sala de psicomotricitat amb una zona habilitada (7). El centre conta amb una gran cuina (5).

A la dreta trobem totes les aules: 0-1; 1-2 (dos nivells) i 2-3. Les aules són amplies. El primer nivell, de 0 a 1 anys té una zona diferenciada al pati (12), els de 1-2 anys, també tenen una zona delimitada (13) i la resta del pati és pels de 2-3. El pati conta amb 3 areners.

La diferencia més notable amb una escola de 0-3 a una de 3-6 és la dimensió, ja que aquesta segona és molt més gran. Les escoles de 0-3 solen tenir més espai a l’aire lliure i són més “familiars”.

No crec que hi hagi un prototip de centre ideal, ja que el que fa que un centre sigui de qualitats són els professionals que hi treballen. Actualment, crec que tots els centre públics conten amb bones instal·lacions.